Aquest lloc web fa servir galetes per assegurar la millor experiència a l'usuari. Si continueu navegant, considerarem que accepteu el seu ús. Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, a la nostra política de galetes

Parròquia de Santa Eulàlia

Monument

L'església de Santa Eulàlia és al costat de la de Sant Miquel, Sant Jaume i Santa Creu, una de les quatre parròquies més antigues de Palma.

Rep el nom de la santa patrona de Barcelona, molt venerada pels conqueridors cristians procedents de Catalunya.
Des de l'exterior, els murs laterals del temple gòtic contrasten amb la façana principal i la torre del campanar, remodelades en estil neogòtic entre 1894 i 1903, amb motiu del terratrèmol esdevingut a Mallorca el 1851.
A les capelles d'aquesta parròquia hi ha exemples de l'estil medieval mallorquí, com les taules del Salvatore Mundi (Francesc Comes), la Dormició de la Mare de Déu i els retaules de Santa Llúcia, Santa Bàrbara i Sant Blai. També són nombrosos els exemples del barroc el retaule de Sant Bartomeu i el de la Pietat, així com el de Sant Eloi.

La monumentalitat d'aquest temple obeeix al fet que fou, al segle XIII, la parròquia més extensa de la capital de l'illa.
El call de l'època medieval, el Call Major, va pertànyer a la jurisdicció administrativa de la parròquia de Santa Eulàlia.
La superfície del Call Major abastava un espai urbà delimitat, al nord, per la plaça de Sant Francesc i l'actual carrer Ramon Llull, a l'est pels carrers Botons, Calders i Salom, al sud pels actuals carrers Posada de Montserrat i Sant Alonso, i al oest pels carrers Santa Clara i Pare Nadal.
El 1391 una revolta camperola contra el poder reial fou desviada cap als jueus que representaven la cara més feble del poder reial. Fou un esclat de violència que s'havia iniciat aquest mateix any en diferents ciutats de la geografia espanyola.
L'assalt al Call Major de Palma la nit del 2 d'agost d'aquest any registrà més de tres-centes morts. Molts jueus van aconseguir fugir, sobretot cap al nord d'Àfrica. Altres es van convertir al cristianisme, precisament en aquesta parròquia, que també fou escenari de la segona conversió general en l'any 1435.

De la parròquia resulten d'interès, en relació a la història dels conversos i xuetes mallorquins, la primera capella de l'esquerra, si accedim pel portal lateral del temple del carrer església de Santa Eulàlia, també anomenat portal dels Argenters per ser l'ofici que més predominava entre els conversos. Es tracta de la capella de la Confraria de Sant Eloi, sant patró de ferrers i argenters, el símbol de la qual és el gerro de plata que veiem en el retaule i a la làpida de marbre a terra. També es conserva a l'església el púlpit des del qual predicà Sant Vicent Ferrer, conegut popularment com L'Àngel de l'Apocalipsi, amb el seu retrat penjat a la part superior i la làpida commemorativa, de 1413, a les escales.