Aquest lloc web fa servir galetes per assegurar la millor experiència a l'usuari. Si continueu navegant, considerarem que accepteu el seu ús. Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, a la nostra política de galetes

Bellver

Monument

El Castell de Bellver es troba situat a 3 km del centre de la ciutat de Palma i a 112,6 m d'altitud damunt el nivell de mar, dominant la badia i gran part de l'illa de Mallorca.



Entre les construccions erigides al llarg de la història de Mallorca, el castell de Bellver és, sens dubte, una de les més originals i emblemàtiques. El castell fou construït entre 1300 i 1311 per ordre directa del rei Jaume II de Mallorca i està situat a uns 3 quilòmetres del centre de la ciutat de Palma, damunt un turó de 112 metres d'altura. El recinte respon a un pla molt concret i ben original. Consta d'un edifici d'estil gòtic de planta perfectament circular que s'organitza al voltant d'un pati central, també circular, amb quatre grans torres orientades cap als quatre punts cardinals. L'anomenada torre major o de l'homenatge, en direcció nord, està exempta de la resta del conjunt, mentre que la resta de torres estan encastades al cos principal. Tot i que s'han intentat buscar precedents de castells circulars en què Bellver podria haver-se inspirat, tot indica que l'obra mallorquina és una obra innovadora genuïna.

El material usat en la construcció del castell de Bellver és marès, un tipus de pedra arenisca fàcil de treballar i que es troba freqüentment en tota la geografia balear. Bona part de la pedra prové de les coves que es troben sota el castell, així com d'altres pedreres del mateix bosc, de Portals Vells i de Santanyí.

Bellver: La funció defensiva i la funció residencial

La construcció del castell de Bellver era conseqüència d'una planificada organització de les accions defensives per part de la Casa Reial Mallorquina. Des del cim de la muntanya es tenia una immillorable perspectiva per al control de les amenaces foranes que podien arribar per terra i per mar. Bellver es concebí també com un palau-fortalesa on els governants podrien refugiar-se amb seguretat en cas de perill. De tota manera, malgrat el seu caràcter defensiu, l'interior presentava un gust elegant i refinat digne d'una residència reial, ideal per a l'esbarjo dels privilegiats que l'habitaven.
 
Bellver després de 1343:

Després de ser usat com a residència reial, el castell de Bellver allotjà durant molts anys a les principals autoritats de l'illa alhora que començà a servir com a presó ocasional.
A partir de la Guerra de Successió (1700-1715) el castell es convertí en la principal presó política i militar de l'illa. El castell es convertí en un lloc especialment útil quan es pretengué silenciar la veu i incomunicar a personatges de gran influència política i social. Importants personalitats com l'intel·lectual il·lustrat Gaspar Melchor de Jovellanos, l'astrònom i polític Francesc Aragó o el general liberal Luis Lacy varen ser enviats a Bellver. Ja en temps de la guerra Civil Espanyola (1936-1939) el castell visqué els moments més tristos i amargs de la seva història, amb l'empresonament de més de 800 presos republicans defensors del govern legítim sorgit democràticament de les urnes.

La torre major

La torre major, perfectament protegida i aïllada de la resta de la fortalesa, era l'últim reducte de resistència si Bellver era atacat. En aquest tipus de torres es celebrava de manera tradicional la cerimònia d'homenatge, per la qual el castellà, com a màxim responsable de la fortalesa, realitzava un jurament de fidelitat i obediència al seu rei o senyor i es comprometia a defensar el castell. Durant molts anys la torre major fou usada també com a presó. Una important col·lecció de grafits és la principal prova d'aquell període de reclusió.

Interiors del castell

És a l'interior del castell on es pot contemplar tota la seva grandesa i exquisidesa i veure que, a part de com a fortalesa, el castell fou concebut com una residència real amb uns acabats elegants i refinats. A la planta baixa hi havia les estances destinades bàsicament a l'abastament de Bellver, mentre que a la planta noble se situaven les habitacions i dependències de la família reial, les sales oficials per a la celebració de reunions, recepcions i cerimònies, així com la capella de Sant Marc.
 
El Museu d'Història de la Ciutat

Com a Museu d'Història de la Ciutat, a les seves sales Bellver ofereix un recorregut per l'evolució de Palma, des dels assentaments talaiòtics fins al segle XX, passant per la conquesta romana al segle 123 aC i la fundació de l'actual nucli urbà, l'etapa musulmana a partir de 903, la conquesta catalana el 1229, l'establiment del Regne de Mallorca (1276-1349), la construcció de les murades renaixentistes de Palma i el seu enderroc el 1903.

A la planta noble del castell se situa la col·lecció d'Antoni Despuig (Palma 1745 - Lucca 1813). Fill dels comtes de Montenegro, Despuig fou un dels personatges més destacats de la il·lustració mallorquina, mecenes d'artistes i persona assídua als cercles intel·lectuals de l'època.

Durant els anys en què el cardenal residí a Roma es reuní una important col·lecció de peces escultòriques i epigràfiques clàssiques, en una època en què el col·leccionisme particular d'antiguitats era molt freqüent. Una part de les peces proveïen d'una excavació que ell mateix realitzà a Ariccia, molt a prop de Roma. Igualment, com era habitual en l'època, Despuig encarregà un nombre important de peces històriques i comprà d'altres a antiquaris que oferien el material.

El Museu d'Història de la Ciutat allotja una part important d'aquesta col·lecció, adquirida per l'Ajuntament de Palma el 1923 gràcies a la intervenció de la Societat Arqueològica Lul.liana i d'un grup d'intel·lectuals mallorquins.

S'hi desenvolupen nombroses activitats culturals i lúdiques organitzades per l'Ajuntament de Palma.